Un somni, una realitat...
Un dia, a principis d'octubre hem vaig alçar del llit… feia un bon dia i l’oratge convidava a l’optimisme des de qualsevol punt de vista que es pugau imaginar...
Havíem quedat per la vesprada, però feia tant de temps que no eixíem als carrers que un cuquet recorria el meu cos de dalt a baix i no deixa d’estar quetet, aquell dia seria gran i el meu cap, el meu, cos i el meu cor ho sabien...
Tot i que hi havia companys que havien decidit quedar per esmorzar, vaig rebutjar la idea de començar tan aviat i perdre’m alguna cosa així que lo d’esmorzar i dinar... “Pos va ser que no!”... L’home del temps havia pronosticat que en asumptes festers, l’oratge senyalava de “marejada a marejadilla con posibilidad de tormenta”... I vaja tormenta que ens esperava, ni en la peli de la “tormenta perfecta” s’arrimaren al que anava a succeir aquell dia al poble...
Cap a les 17 de la vesprada havíem quedat el que ens comprometérem en organitzar l’event però per causes alienes a mi vaig fer tard... Com que tenia el mòvil apagat no pogueren fer-se en mi i jo tampoc hem vaig adonar de l’hora... total que corrent hem vaig enfilar cap a la Plaça de l’ajuntament... Ja des de l’altura del Pimwi’s sentia un gran rebombori... òstia!... estan tocant la volta al Nano!... així que hem vaig apresusar...
El soroll anava en augment en la relació dels escassos metres que anaven quedant-me fins arrivar al lloc d’encontre quan arriví...
Al girar el cantó de l’ajuntament els meus ulls es quedaren fixat i per un moment vaig notar que cap part del meu cos responia a ningún estímul... MARE MEUA!!...
Allí davant dels meus ulls, falleres i fallers de totes les falles, amb una sola samarreta, sense cap tipus de distinció... Units tots al voltant d’una paraula: “germanor”... Donva igual la teua procedència, tots teniem clar que erem, FALLERS i que anavem a fer... a passar-nos-ho bé i a fer gaudir al poble amb la nostra forma de ser... un event sense cap precedent.... Tots ballant al mateix compàs de la xaranga creada per a l’event, amb músics de totes les falles... IMPRESSIONANT!!...
Germanor, balls, càntincs, amistats, tot junts pegavem la volta al centre de sueca, i després ens anàvem a algun cau pegavem un mosset i feiem una discomòvil... festa, festa i més festa, tots junts, tos units... Tots els fallers!...
Havíem quedat per la vesprada, però feia tant de temps que no eixíem als carrers que un cuquet recorria el meu cos de dalt a baix i no deixa d’estar quetet, aquell dia seria gran i el meu cap, el meu, cos i el meu cor ho sabien...
Tot i que hi havia companys que havien decidit quedar per esmorzar, vaig rebutjar la idea de començar tan aviat i perdre’m alguna cosa així que lo d’esmorzar i dinar... “Pos va ser que no!”... L’home del temps havia pronosticat que en asumptes festers, l’oratge senyalava de “marejada a marejadilla con posibilidad de tormenta”... I vaja tormenta que ens esperava, ni en la peli de la “tormenta perfecta” s’arrimaren al que anava a succeir aquell dia al poble...
Cap a les 17 de la vesprada havíem quedat el que ens comprometérem en organitzar l’event però per causes alienes a mi vaig fer tard... Com que tenia el mòvil apagat no pogueren fer-se en mi i jo tampoc hem vaig adonar de l’hora... total que corrent hem vaig enfilar cap a la Plaça de l’ajuntament... Ja des de l’altura del Pimwi’s sentia un gran rebombori... òstia!... estan tocant la volta al Nano!... així que hem vaig apresusar...
El soroll anava en augment en la relació dels escassos metres que anaven quedant-me fins arrivar al lloc d’encontre quan arriví...
Al girar el cantó de l’ajuntament els meus ulls es quedaren fixat i per un moment vaig notar que cap part del meu cos responia a ningún estímul... MARE MEUA!!...
Allí davant dels meus ulls, falleres i fallers de totes les falles, amb una sola samarreta, sense cap tipus de distinció... Units tots al voltant d’una paraula: “germanor”... Donva igual la teua procedència, tots teniem clar que erem, FALLERS i que anavem a fer... a passar-nos-ho bé i a fer gaudir al poble amb la nostra forma de ser... un event sense cap precedent.... Tots ballant al mateix compàs de la xaranga creada per a l’event, amb músics de totes les falles... IMPRESSIONANT!!...
Germanor, balls, càntincs, amistats, tot junts pegavem la volta al centre de sueca, i després ens anàvem a algun cau pegavem un mosset i feiem una discomòvil... festa, festa i més festa, tots junts, tos units... Tots els fallers!...
13 comentaris:
Un gran relat. Pero una coseta, al somni pots fer tard pero a la realitat ni se t'ocurrisca no teu perdonaries mai....jejeje
Quant he llegit fallers i falleres tots amb amb una sola samarreta, m'aborronat.
Si el que ha de vindre li s'asembla sols un poc al que has relatat serà meravellòs. Si és igual no tindrà nom.
Repetimos?
ooeee, ooeee!!
En la vida he tingut tantes ganes de que el temps passe de pressa!!!
que vinga la tardor! que vinga la tardor! ja estic fart de somniar!
Vull viure la festa de la germanor!!!
lorolorolo, lorolorolorolo...!!!
per cert, maestro. No ens regales un muntatget per al gran article que has escrit??... estàs anant a menys!!! jejejejeje és broma
aixó San Karrega li falta el montatge.
el meu correu de blogger: fallalaronda@hotmail.com
Que guay¡¡¡¡ altre lloc on comentar, esteu fets uns craks¡¡¡ ara si que la feina se m’amuntona, però no pasa res darrere de l'u el dos, com diu Alvaro.
Açò ja es una realitat, visca la germanor, visca la festa fallera, tots a una veu VISCA LES FALLES DEL NOSTRE BENVOLGUT POBLE!!!!
Ostía m'acave d'aborronar i això que no m'he fet ningún xupito de casalla, jejejejeje
Per cert jo tambè vull estar en el grup d'Argermanats Majors que hem ficaré celoset, jejejejejeje
sanvala.pau@gmail.com
Va tireuse al rotllo
je juande!... la teva inviatació ja te l'he enviada aquest matí al coreu gmail... soca, que eres un soca...
Que canya!! Açò ja va en serio! Estic nerviosa i tot! Que arribe ja l'octubre, que arribe ja l'octubre!!
Visquen les falles!!!
Aço va en serio???? k guay,pero sols en una charangueta....i si som molta gent,k?
Aso es una realitat que tot el mon esta esperant amb impaciencia,quant arribe el dia no vuic ni pensar-ho com anem a disfrutar...VIXCA LA GERMANOR!
Publica un comentari a l'entrada