Alli dalt : al palomar

Son les 17:30h,hora zulú.

Acavem de carregar la furgona de beguda per a preparar la barra per a la nit, ens dirigim cap al palomar, a esta hora esta previst que comence a concentrar-se la gent per a la lectura del manifest i el començament de la cercavila.

Aparquem al començament del carrer sequial i tornen al meu cap moments viscuts l’any passat,pense que ja soc veterà i que com ja he passat per esta situació tot serà més facil.

Com la major part del dia hem estat desperdigats amb les tasques que cadascu tenim asignades,em torne a retrovar amb els companys, alli dalt: al palomar.
Ës una sensació extranya,el pols s’accelera,tinc els nervis a flor de pell,comencen a aplegar grups de gent amb samarretes grogues,botant,ballant…exterioritzant l’alegria que els ha portat alli,trague saliva ,intente no centrar l’atenció en res,evadir-me de les sensacions que estic visquent, per a no esclatar en un plor.

El parc de l’estació és una multitud de color groc,esperant que done començament el acte més emblematic d’agermanats.Apleguen les xarangues,torne a tragar saliva però ara ja no puc, tinc un nuc en la gola que ho impedix i se me nubla la vista: Òstia menys mal que tinc les ulleres de sol ficades,a dures penes controle les emocions,de sobte em gire cap a un costat i algú de l’organització plora com si fora un xiquet,està exterioritzant el que jo he pogut controlar fa uns moments i em plena de felicitat.
Intente consolar-lo però no hi ha consòl: son llagrimes de felicitat,d’amor a les falles i d’emoció per sentir-te responsable del que allí esta passant.

El company encarregat agarra el micro i comença a llegir el manifest,sens pels braços com s’ericen els pels i te se fica la pell de gallina,la gent aplaudix cada cop que es fa una pausa,l’adrenalina esta al 100%,els altres companys el rodetjen abraçats,amb el somriure en la cara i el nuc a la gola.
Benvinguts a Agermanats 2008,esclata la traca i acava el moment,per a mi,més espectacular que es pot viure a la festa d’agermanats.

De nit al ball amb més tranquilitat,algú em confesa que ell també ha estat a punt de plorar,vaja no soc jo l’unic……


P.D: Dedicat a tots els meus companys de l'organització.